Montpeller, 22 de desembre del 1945

Estimat amic [Joan] Aleu: Gràcies pels vostres cordials mots de salutació amb motiu de les festes nadalenques i l’any nou que ve de pressa. Any que ha d’ésser per a nosaltres, catalans, l’any de l’alliberament.

És ben viu en el meu record el dinar d’amistat que vàreu oferir-nos, a alguns companys i a mi, mesos enrere. Que l’esperit català, republicà i social d’aquella ampla taulada meni demà els destins de la nostra pàtria en el món renovellat.

Feu-me el favor de saludar en nom meu la vostra muller i els altres familiars, així com els amics i compatricis que ens van fer companyia en el nostre pas ràpid per Castellnou d’Ari.

Amb tot afecte us estreny la mà el vostre amic,

Antoni Rovira i Virgili

Extret de Cartes de l’exili, 1939-1949 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002), edició a cura de Maria Capdevila
 

Fem possible la reedició d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili: un llibre «que es llegeix amb el mateix fervor que una novel·la, per exemple, de la lost generation i que podria donar lloc a un esplèndid guió per a la TV o per al cinema», en paraules de Joaquim Molas.

 
Aquí sota, un exemple de frase que ens parla d’una altra taulada, no pas d’una taulada de gent sinó d’una taulada d’hort:

Despús-ahir, vàrem cúller una taulada d’àpit. Feia una bispa tan freda que sense guants vaig agafar les fites.

Segons el Diccionari català-valencià-balear:

taula f 12. Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d’hortalissa.

taulada f 4. Taula d’hort (Cerdanya).

bispa f Ventet suau i fresc (Rosselló).

fita f 4. pl Dolor i rampa que el fred excessiu produeix en els dits i en els peus (Cotlliure, Illa del Tec, Cerdanya).

 
—Joan Bosch (Elna, Rosselló)