El pudor i la pudor

No confonguem el pudor amb la pudor. Tots dos vénen del llatí però l’un de pudor (vergonya) i l’altra de putor (podrit). Per això el pudor pot ser bo i la pudor no ho és mai. En canvi, l’olor, com la flaire, és bona per defecte. Però en deriven verbs de gramàtica diferent: olorem o flairem quan sentim olors o descobrim secrets, però allò que fa olor només flaira. Jo flairo o oloro la ginesta i la ginesta flaira, però és incapaç d’olorar. I del comentari «Això olora malament!» no diré què en penso, per pudor.

Albert Pla Nualart, «La nit és negra i el món put a formatge» (Ara, 20 de juny del 2011)

Mot relacionat