Albert Jané

Jo passejava tranquil·lament pel barri vell, contemplant de nou les antigues muralles de la vila, la catedral, el gran palau del bisbe i tots els altres edificis civils, les cases del comú, dels procuradors i magistrats, i dels senyors i mercaders més o menys opulents. I quan vaig arribar a la plaça vaig veure que hi havia un moviment inusitat: resulta que hi filmaven una pel·lícula. Com que en el cinema actual ja els va bé que passi la gent entre l’objectiu i els actors, perquè es veu que ho consideren com un signe de modernitat, com un estil imposat pels renovadors, jo, amb tota la bona fe, encara que en aquell moment estaven rodant una escena, em vaig ficar per entremig, mogut per una certa curiositat de veure el món del cinema per dins. Però s’ho van prendre malament. Se’m va acostar un individu malcarat i em va dir:

—Surt d’aquí ràpidament; / si no, rebràs de valent.

Una mica estranyat, vaig dir:

—Que no es pot mirar o què?

Però aleshores en va venir un altre que, més expeditiu, em va donar una empenta molt forta, alhora que em deia:

—Si de bon grat no te’n vas; / de mal grat te n’aniràs.

Indignat, em vaig adreçar a aquell individu que em tractava d’aquella manera tan desconsiderada:

—Escolteu, mestre, que us penseu que…

Però no vaig poder acabar la frase, perquè ja en tenia un tercer a sobre que, després de donar-me unes quantes empentes més, em va dir:

—Si no t’apartes d’aquí, / no t’ho tornarem a dir.

Total, que em van treure a empentes i rodolins.

 
Albert Jané, Noranta-nou contes (Barcelona: Columna, 1995), pàg. 195-196