acorar

Jesús Bernat Agut, d’Almassora (Plana Alta), ens ha fet arribar aquest interessant missatge:

En llegir el preciós fragment de Bartra veig el sentit dolgut que té el mot i gose parlar-ne d’un altre de la família del cor, acorar, amb tocs culinaris més positius. «Acorar-se l’arròs», «Deixa acorar l’arròs i et quedarà de mel!» No es tracta de dolçor, que no convé a la paella. L’arròs, però, quan ja s’ha embegut el brou, quan ja ha pres l’aplec de substàncies dels diferents ingredients d’aquest plat barroc, es deixa acorar, sobretot si penses que ha pogut quedar un punt duret i, per tant, el cor del gra d’arròs no s’ha reblanit ni sentimentalment ni física. Tot un acte d’amor de les darreres brases, haurem apartat ja la llenya i llurs flames, per deixar al punt la paella.
   També, per extensió, s’ha portat a d’altres plats que no precisen tindre cor, vull dir gra, perquè el cor sempre s’ha de dur a l’hora de cuinar. Un suquet de peix, un conillet amb alls… si es deixa acorar s’omple d’estima.
   Curiosament en el fragment de Bartra també s’esmenta l’arròs, encara que el gire amb «sorra» i el continga en «arrossegar» (feina agrícola, altrament).

I Pau Martínez, de Manuel (Ribera Alta), ens en dóna encara un altre sentit:

Volia comentar-vos que al meu poble acorar també s’utilitza per descriure l’acció d’espolsar el pol·len de les filloles de les palmeres mascles sobre les femelles.

Torneu a acorament