Definició
Nom donat a diversos bolets comestibles de la famÃlia de les russulà cies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes.
Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa.
Esclata-sang es diu sobretot al sud del PaÃs Valencià , a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.
Usos
Jo que soc també grec i voldria trescarÂ
Ponç Pons, «Argonauta», dins El salobre (Barcelona: Proa, 1997)
com un faune les illes fulgents de l’EgeuÂ
cant els llocs seculars que vaig veure d’al·lotÂ
i dic Cala’n Porter Macaret AlcaufarÂ
Trebalúger Son Bou S’Arenal d’en CastellÂ
Cant i escric amb amor el nom de boscos pursÂ
on jugà vem feliços a guerra els amicsÂ
i on anava amb ma mare a cercar esclata-sangsÂ
S’Alzinar d’en Salord S’Artigueta LlucatxÂ
La Cucanya Ses Rambes Biniatzau AlcotxÂPer què no ens vam separar?
Maria Escalas, Estimada Mirta (Barcelona: Amsterdam, 2021)
  No entrava dins el meu esquema mental, no concebia aquella possibilitat. L’empresa era del teu avi. Jo havia crescut a l’ombra d’aquella famÃlia, com els esclata-sangs necessiten els pins. Podria haver-ho deixat tot, gosar tirar endavant?
  No vaig gosar fer-ho.
Tema de la setmana
Mots i expressions amb ‘sang’
A Eivissa i Formentera, pebrà s.
A Bocairent (la Vall d’Albaida), també. Anem a aplegar pebrassos, no rovellons ni esclata-sangs.
A la Safor, majorità riament es diuen bolos.