Definició
1 Burla amb què hom tracta de cobrir de ridÃcul, d’afrontar, algú.
Ésser objecte d’escarn. Fer escarn d’algú. Ho féu a escarn del seu germà .  Â
2 (per ext.)  Allò que és objecte de burla.
Ell és l’escarn de tothom.
També: escarni
Etimologia
Derivat postverbal d’escarnir, probablement del germà nic gòtic skaÃrnjan, mateix significat.
Usos
En canvi, quins són els referents de la dona ‘en brut’ per a les nostres adolescents? Bà sicament, les ficcions que retraten des de senyores dormint soles amb la pestanya posada i ‘picardies’ conjuntat, fins a aventureres en selves tropicals a qui no els creixen mai les arrels del tenyit ni els pèls de les aixelles. I no cal entrar en les revistes on la cel·lulitis, els pits caiguts o la panxa de les famoses s’acusen com a conseqüències d’una deixadesa fatal i mereixedora d’escarn públic.
Marta Rojals, «Les nines boniques que no es queixen» (VilaWeb, 9 de desembre del 2014)«El planeta Mart s’ha de pintar de roig.» A mi, el roig se m’havia gastat i vaig fer-ho amb marró fosc. Tria nefasta: vaig ser objecte d’escarni davant tota la classe. Al cap de trenta-sis anys, les fotos de la sonda Pathfinder han deixat les coses al seu lloc. SÃ, d’acord, malgrat aquell fet luctuós, he pogut refer, no sense sacrificis, la meva vida, i no exigeixo venjança, ni tan sols justÃcia. Només demano que, d’ara endavant, la pedagogia sigui un pèl més imaginativa.
Joan Bosquet Aubà , Assegut s’hi està més bé (Valls: Cossetà nia, 2003), pà g. 70
Tema de la setmana
Mots relacionats amb burles i befes
A Girona no diem mai escarn ni escarni. En canvi usem molt el verb escarnir. De petits ens enfadà vem molt si algú ens escarnia, o sigui, que imitava les nostres maneres, la nostra veu com a burla.
Ara anava a dir el mateix…
Sembla que encara sento el meu pare cridant “No m’escarneixis!!!”