Definició
Que esbalaeix.
esbalair (v)
Deixar atònit, estupefacte, meravellar.
Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.
Etimologia
Del germànic probablement fràncic izblaudjan, corresponent al gòtic blauthjan, ‘anul·lar, abolir’, llatinitzat en esblaudire (català antic esbalausir).
Usos
La vida urbana ens ha atrofiat coses que havien estat virtuts essencials de la nostra espècie. Fas unes comprovacions esbalaïdores: pots matar un home, però no sabries escorxar un xai! Jo, plantat tot sol davant la natura i havent de sobreviure per mi mateix, no duraria gens…
Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 115
Tema de la setmana
en record de Tísner