—Com estàs? —va preguntar a Roger en veure’l tan abatut.
   —Vaig fent, però estic fotut.
   —Vols que t’ajude en el treball de literatura?
   —Em faries un favor.
   —Això és cosa feta.
   Carles es va mirar l’amic. Ja no li quedaven cabells, estava que no li pesava la carn, mai l’havia vist tan flac, semblava com si s’haguera encollit.

Gemma Pasqual, Roger lo Pelat (Barcelona: Barcanova, 2007)

En arribar a Estremera, la notícia ja havia corregut com la pólvora, i tots els reclusos m’han felicitat i m’han dit que això és cosa feta i que em faci a la idea que me’n vaig cap a casa. Jo els he dit que no m’ho acabo de creure i ells no han parat de dir-me que si la Fiscalia ha demanat la llibertat, no hi pot haver marxa enrere, que no hi doni més tombs.

Joaquim Forn, Escrits de presó (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2018)