Definició
Cobert fet amb veles, especialment el que imita una sala de ball.
Aquest any, per la festa major, hi haurà dos envelats.
Etimologia
D’envelar, ‘cobrir amb una vela o amb veles per resguardar del sol, de la intempèrie’, de vela, del llatí vela, neutre plural de velum, ‘vel; vela d’embarcació’, que passà a representar el femení singular. Altres mots de la mateixa família són velam i veler, que tant pot ser una nau que navega a la vela com un fabricant de veles.
Usos
En la meva infantesa, els catalans distingien molt bé una carpa d’un envelat. A la festa major muntaven un envelat, seguint directrius precises de l’escriptor Emili Vilanova, que tant et muntava un envelat com t’escrivia un conte costumista (Vilanova es guanyava la vida com a envelador, durant el segle XIX), mentre que ‘carpa’ es referia a una altra cosa. Per Nadal, venia el Circo Americano i muntava la carpa, de grans franges vermelles i blanques.
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 53Una nit, per la festa major de Gràcia, vaig anar amb els meus pares a seguir carrers guarnits i a veure envelats: la plaça del Sol i la plaça del Diamant. Recordo, ho he recordat en moltes ocasions, que jo passava per carrers plens de música com una ànima en pena de tan trista que anava. Devia tenir dotze o tretze anys. De la manera més insòlita, anys després, com per art d’encantament, se’m va acudir de fer passar en un envelat el primer capítol de La plaça del Diamant que no recordava com era ni per quins carrers s’hi anava.
Mercè Rodoreda, pròleg a Mirall trencat (1974)
Tema de la setmana
Mots trets del Control de plagues d’Enric Gomà (Pòrtic, 2018)
Què diu Albert Jané de les “veles”, els “toldos” i els “envelats”
https://dellengua.wordpress.com/2016/08/13/la-vela-i-lenvelat/