Definició
Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva.
Ara mateix la independència de Catalunya és una entelèquia.
La protagonista de la novel·la no te la creus, és una entelèquia.
Etimologia
Del llatí entelechīa, del grec entelékheia [ἐντελέχεια], compost d’entelés, ‘acabat, perfecte’ (derivat de télos, ‘fi, finalitat’), i ékho, ‘tenir’.
Usos
No se sap a qui se li va acudir exactament de reclutar centenars de persones, que cobren més de 10.000 dòlars mensuals, per resoldre els problemes d’aquells que viuen amb menys d’un dòlar al dia. Però un dels problemes evidents de l’assumpte és que cobrant aquest salari astronòmic és molt difícil que arribis a coincidir mai amb els pobres del país on vius i, per tant, és pràcticament impossible que t’hi identifiquis, més enllà de la pura entelèquia.
Gustau Nerín, Blanc bo busca negre pobre. Crítica de la cooperació i les ONG (Barcelona: La Campana, 2011), pàg. 42Deuen voler dir que durant el seu mandat vigilaran perquè no resultin afavorits els interessos d’uns i perjudicats els d’altres, però és impossible: no hi ha acció de govern que no modifiqui l’equilibri d’interessos, i afavorir tothom alhora és una entelèquia que només durant l’eufòria d’un míting es pot tolerar.
Manuel Castaño, «Els llocs comuns de tots» (El Punt, 19 de desembre del 2003)
Tema de la setmana
Els subscriptors proposeu mots. El d’avui és un suggeriment de Laura Sánchez Mas, de Lleida.