Definició
1 A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire.
Els còndors són els ocells que volen més enlaire. No ho tiris tan enlaire.
2 A la vista, sense cobrir.
El vestit li deixava bona part de l’esquena enlaire. Anava amb els pits mig enlaire. La torrentada ha deixat els arbres amb les arrels enlaire.
També s’usa en sentit figurat, volent dir ‘en suspens, sense resoldre’.
No sé pas com aniran les negociacions: tot és encara enlaire. Xerren i xerren, però sempre deixen les qüestions fonamentals enlaire.
Etimologia
Aglutinació de en l’aire, d’aire, del llatí aer, aĕris, i aquest del grec aér [ἀήρ], mateix significat. D’aquest mot es deriven enlairar (‘alçar enlaire’), enlairat (‘molt enlaire’) i enlairament (‘acció d’enlairar o d’enlairar-se; l’efecte’).
Usos
Pas de caçador.
Salvador Espriu, «Presa segura», dins Les cançons d’Ariadna (1949)
Sento com s’atansa
per sols de tardor.
Lentament, d’aquesta
font d’aigua glaçada
he begut. Després
he mirat enlaire.
Volaven falcons
damunt la certesa
de la meva mort.En efecte, caminant, va arribar un moment en què el soroll de la cascada, que se sentia cada vegada més a prop, va canviar sobtadament de tonalitat, i parlant en termes físics diria que també de timbre.
Raimon Esplugafreda, Hem nedat a l’estany amb lluna plena (Barcelona: Laia, 1981)
—Parem-nos —vaig dir a la Miquèla.
Llavors vaig enfocar amb la llanterna cap enlaire i vam poder veure com allí el congost havia esdevingut túnel. Havíem entrat ja en l’únic tram subterrani, i l’estrèpit del saltant d’aigua que hi ha a la sortida de la foradada ressonava en el sostre i en els nombrosos racons que presentaven les parets laterals.
Tema de la setmana
Hi ha uns quants adverbis que formem amb en seguit d’un nom o un adjectiu, com els que veurem aquesta setmana.