Diuen que un xarcuter de Vic tenia un gos molt enjogassat que destorbava tothora els seus treballadors. Un dia, una de les treballadores, farta de les molèsties que ocasionava el gos, va decidir lligar-lo amb una llonganissa tendra per tal de poder fer la seva feina tranquil·la. Just aquell dia va venir a visitar l’obrador un client que, en veure l’escena, va quedar ben desconcertat. El client, en sortir, explicava a tothom que en aquell indret es gaudia de gran abundància, riquesa i benestar: fermaven els gossos amb llonganisses!

Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies, 101 dites il·lustrades per a tothom (Valls: Cossetània, 2022), pàg. 214

El dia de la Primera Comunió. Les nenes, mudades, i els nens també. El millor de cada casa sobre seu. Xocolata desfeta i coca amb figues. L’endemà, gent nova. Noies assenyades i xicots posats. Per fora, però igualment enjogassats per dintre. Amb unes obligacions que abans no tenien.

Felip Vendrell, Històries de l’amor pagès: costums i usos amorosos dels pagesos catalans (Barcelona: Grata, 1997)