Definició
Privar una cosa del seu moviment propi i normal; enravenar-se, enrederar-se.
Els llegums s’han engalavernat en apagar-se el foc abans d’hora.
El fred li havia engalavernat els membres.
«Porta que s’engalaverna | deu esser mala d’obrir; | es parents rallen de mi, | què ha de fer sa gent esterna!» (cançó popular mallorquina).
El contrari d’engalavernar és desengalavernar: Hem desengalavernat sa corriola des pou, i ara podem treure aigo.
Etimologia
D’origen incert, potser variant d’encalabrinar-se o relacionat amb galaverna, ‘mena de clau o clavilla en nàutica’.
Usos
Va brandar el cap violentament i obrí els ulls perquè les idees que li acudien tornaven insuportables. Es trobava incapaç d’alenar i s’imposà de fer respiracions lentes i compassades. No se’n va sortir perquè el pit se li havia engalavernat i només arribava a eixamplar una mica les costelles per prendre el mínim d’aire indispensable per a no asfixiar-se. Es va sentir a si mateix, amb una veu prima que li semblà vinguda de lluny:
, Els voltors (Campos: Roig i Montserrat, 2004), pàg. 92
—Déu meu, no. Déu meu, no. Déu meu, no…I, com que encara estaria més d’una hora a poder sortir al carrer, va encetar, sense gens de ganes, uns exercicis isomètrics, de flexibilitat, i mogué alguns pesos de gimnàstica per desengalavernar els músculs. Per poc que badés en la concentració, per poc que no estigués, a còpia d’esforços, pel que feia, la imaginació li representava moments de la vida passada amb la seva dona, recents, llunyans, més clar o més borrosos. I la pena i l’enyorament i la ràbia que aquelles visions li provocaven li feien reprendre els exercicis físics amb una fúria renovellada.
Miquel Adrover, Els voltors, pàg. 146
Tema de la setmana
Mots extrets d’Els voltors, de Miquel Adrover