Definició
Cap a la banda de fora, més o menys lluny en aquesta direcció.
La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d’ells és més enfora.
Etimologia
Compost de en i fora, i aquest, extret de l’antic fores, que prové del llatí foras ‘a fora’.
Usos
Demà me’n vaig. Tendré una altra pell. No tan enfora com per mudar de llengua, però a bastament com per haver de mudar d’accent. La meva llengua haurà de tocar altres racons de la boca per dir certes paraules…
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Barcelona: L’Avenç, 2020 [2008]), pàg. 124En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.Solc rere solc pel mar de cada dia,
Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», dins L’àmbit de tots els àmbits (1980)
pas rere pas amb voluntat d’aurora.
Tema de la setmana
Adverbis amb en-
