Definició
Que molesta o que causa enuig.
Té pocs amics perquè té un carà cter molt enfadós.
Etimologia
Del castellà enfadar, derivat de l’antic fado, actual hado, ‘destÃ’, d’on ‘disculpar-se amb el destÃ; abandonar-se, cansar-se’.
Usos
Tots els columnistes valencians que han decidit que l’indigent Bin Laden és el braç venjador dels condemnats de la terra, s’han posat a defensar-lo amb un frenesà de mico libidinós. No explÃcitament —no són tan cretins—, però sà armant una enfadosa tempesta de retòrica angelical per diluir el fet oprobiós que el seu heroi és un assassà de masses.
Vicent MartÃ, «Àngels escarotats» (Levante, 19 d’octubre del 2001), reproduït a Antisemitisme després d’Auschwitz. Contra la nova judeofòbia (València: Tres i Quatre, 2004), pà g. 119La Lisa es va acabar la llimonada i va deixar anar un llarg sospir de satisfacció, exagerat. La Marina va encendre un cigarret, vigilant de treure el fum per la finestra.
Jordi PuntÃ, Pell d’armadillo (Barcelona: Proa, 1998)
   —Quan arribarem? —va preguntar un altre cop la Lisa, amb una veu arrossegada i enfadosa, però de moment no va rebre cap resposta.
Tema de la setmana
L’etimologia és la biografia de les paraules. Totes són interessants, però algunes han rodat més que altres i amb el temps s’han anat fent esgarrinxades aquà i allà . Aquesta setmana veurem uns quants mots amb etimologies curioses.Â