Definició
Endossar (una cosa enutjosa); desempallegar-se’n, encarregant-ne l’execució, la cura, etc., a un altre.
Com que no tenia diners per a mantenir les oques, me les va encolomar a mi.
Li van encolomar a la Clàudia la negociació amb el director; ningú no volia enfrontar-s’hi.
Etimologia
De colom, del llatí columbus, mateix significat; segons Joan Coromines «es tracta d’una comparació amb el colom que s’esmuny o es fica en un dels petits forats del colomar», ja que l’ús originari devia ser aquest: El va encolomar en aquella reunió; Es va encolomar en el saló del banquet, en el sentit d”entaforar’ o ‘introduir (especialment allà on no toca)’, i d’aquí degué passar a ‘fer passar una cosa, quan calia o se n’esperava una altra’.
Usos
Ens l’encolomen des de la infantesa.
Joan Manuel Serrat, «La consciència», dins el disc Fa 20 anys que tinc 20 anys (1984)
És partidista i desproporcionada.
Complement del pecat
i del remordiment,
no ens deixa dormir en pau i ens treu la gana.—Déu meu, què és això?
Vicent Usó, La mà de ningú (Barcelona: Proa, 2011)
—Crida de seguida a la central.
Tots dos van girar-se per mirar Kolici de nou, però, en lloc de sorprendre’l en un gest defensiu, com seria propi d’algú a qui no tardarien a encolomar un afer ben gros, molt més gros que una falta per imprudència en la conducció, el xofer accidentat va insistir a dedicar-los un somriure agraït, diríem que beatífic i tot.
Tema de la setmana
Aquesta setmana, verbstioles: bestioles que han esdevingut verbs