Definició
Estar molt enfadat.
Està empipat com una mona perquè l’Ajuntament no li dona permís per a obrir el bar.
També: enrabiar-se (o emprenyar-se) com una mona (o com una moneia a les Illes); empipar-se com una ceba
Etimologia de mona
Abreviació de l’antic mamona, variant de maimó, maimona, ‘simi’, de l’àrab maimûn, ‘feliç’ i vulgarment ‘simi’, perquè sembla que els simis provenien del Iemen o Aràbia Feliç. Per a l’etimologia d’empipar, que també és prou curiosa, vegeu aquest mot.
Usos
Al cap d’un any de casats va néixer la Maria i tots es van disgustar que fos una nena; la mare, la primera. Des de temps immemorials el primer fill de l’hereu del Vinyes sempre havia estat un nen. La sogra es va enrabiar com un mona: «Ens has portat la sang aigualida dels Driana». La gran desgràcia no va trigar a caure’ls al damunt. Tot d’una, la vella va fer plegar el Pere del convent i, quan el va tenir a casa, va omplir el cap al seu home, no va parar fins que el va convèncer que havia de canviar l’herència a favor del petit.
Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 83—Mira que ets pesada! —exclama la Mei—. Sí, l’he tornat. Vaig trucar i vaig dir que m’havia quedat a l’atur i que no podria pagar les lletres i bla, bla. Ja està solucionat.
M. Mercè Cuartiella, L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)
—I què et van dir?
—Què volies que em diguessin? Es van emprenyar com una mona i em van dir que em posarien en una llista de morosos o no sé què. Ja veus, si tampoc no puc comprar-me res. —Fa una pausa, aprofita per pintar una estona petita en silenci.
Tema de la setmana
Hi ha dies que ens llevem amb el peu esquerre i que estem de mala jeia. Doncs l’emprenyamenta ens durarà tota la setmana, apa.
Jo he sentit al Ripollès aquesta variant: “estar emprenyat com una *bèia (és a dir, abella)”
Justament avui comença l’any nou xinès… del mico. ¿És casual o premeditat?
A Perpinyà, en lloc de “mona” diem “monina”.
Quan una persona està molt enrabiada, empipada, acalorada… també se sol dir “està encesa com una teia”
Al meu poble natal, Vilobí d’Onyar, fèiem servir el participi “enxerinat” com a sinònim d’estar irat, enfadat, emprenyat… M’ha agradat molt l’expressió “encès com una teia”.
A Andorra, havia sentit fa temps l’expressió ‘estar enfadat com un cuc’. Ignoro com s’enfaden els cucs i no m’ha vagat buscar-ho.
Una expressió també molt usada per aquestes terres quan un està molt emprenyat és “estar encès/roent com una pesteta” (pesteta és el bitxo, l’espècia)
Fantàstic, Meritxell, t’he entès bé. Aquí, a les terres del Gironès i la Selva, d’aquest bitxo coent en diem una “cirereta”, que no té res a veure amb cirera.