Definició
Que té fills.
Els meus germans ja són tots emmainadats.
Sovint s’usa en l’expressió casat i emmainadat: Ma mare, a vint anys, ja era casada i emmainadada.
Etimologia
De mainada, del català arcaic maisnada, derivat del català i occità maisonada, ‘conjunt de gent que s’aplegava o allotjava en una una mansió o vil·la feudal’, derivat del català antic maisó, ‘estatge, residència’, del llatí mansio, -onis, ‘permanència; lloc on ens quedem o fem nit; alberg, habitança’.
Usos
Joaquim Carbó recorda [a Pantalons curts] l’obligació d’escoltar l’himne espanyol amb el braç alçat al cine i en camps de futbol, i esmenta un àrbitre que no permetia que comencés el partit si algun espectador es resistia a fer la salutació feixista. També rememora el cas d’una parella casada i emmainadada que va passar hores a la caserna perquè s’havien fet «un petó de pel·lícula» en públic. Per no parlar de l’ús públic del català, llavors perseguit amb tanta violència com impunitat.
Vicenç Pagès Jordà, «La postguerra de Joaquim Carbó» (El Punt Avui Cultura, 25 d’octubre del 2013)El fondista i un dels clients informaren l’inspector que en Roc Ribalta era promès amb una noia del poble, filla del farmacèutic; diu que ja li havia regalat l’anell i la família li feia molts afalacs i el convidaven a dinar gairebé cada dia.
Anna Murià, La peixera (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 [1938])
Pots comptar, quan els digueren que era casat i emmainadat!…
Ningú no havia sospitat res, tothom li tenia confiança, perquè representava una casa barcelonina forta i prestigiosa, com la que més, dins del comerç de drogues.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la mainada