egua f

Definició

Femella del cavall.

Les egües porten la cria al ventre durant aproximadament onze mesos.

També: euga; ego (mallorquí)

Etimologia

Del llatí equa, femení d’equus, ‘cavall’. Altres mots de la mateixa família són eguassada (‘ramat d’egües’), eguasser (‘persona que té cura d’una eguassada’), equitació i eqüestre.

Usos

  • Ella i jo errabundegem per aquests camins solitaris, tan ben avinguts que no discutim mai ja que sempre estem d’acord; avui hem anat i vingut dues vegades del convent, una al matí i una a la tarda. Puc assegurar-te que és un ésser angelical; la crec incapaç de mals pensaments (si bé sospito que també de bons) però, per bé que en el fons és dòcil i tendra, a moments es torna fogosa i nerviosa. Té unes anques magnífiques i res no li agrada tant com rebolcar-se en el riu, de manera que quan ens acostem al gual l’haig de posar al galop perquè passi distreta i furient; si bado, ja em tens de cap a l’aigua a rebolcar-m’hi amb ella. Ara m’adono que no t’he dit que es tracta d’una egua ¡i qui sap què estaves pensant!

    Joan Sales, carta a Mercè Figueres, 14 VII 1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2014)
  • Mitja hora es va esmunyir sense que res no trencàs la placidesa que el voltava; l’eguada estava tranquil·la, els poltres saltironaven al sol i es rebolcaven tots feliços entre la fresca herba, i fou aleshores que don Joan va observar un moviment de recel en alguna de les egües. I allò va anar en augment: del recel passaren les mares a l’astorament, i de l’astorament a la fugida en dispersió i en desorde seguides dels esglaiats poltres, que no sabien per on pegar. I don Joan va veure, per fi, el temible cavall salvatge. Era una bestiassa: gran, formós, amb una crinera que li tocava en terra, una cua de pèl ondulat, estarrufat i abundós que semblava un saltant d’aigua… En fi, una cosa de conte. Però feia por.

    Enric Valor, «Don Joan de la Panarra», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tema de la setmana

El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un exemplar de La venedora de paraules, de Séchu Sende, gentilesa d’RBA La Magrana. En sortejarem dos més entre la resta d’encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

aviginqueta