Definició
Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida al camp.
Tot i que solen ser líriques, les èglogues poden incloure una interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg.
Etimologia
Del llatí eclŏga, ‘selecció, extracte’, ‘peça en vers’, ‘ègloga’, i aquest, del grec ekhlogé [ἐκλογή], ‘selecció’, d’ἐκλέγω ‘jo escullo’.
Usos
He deixat de fer èglogues. El meu propòsit era
Vicent Andrés Estellés, «Els canyars de la vora de la séquia», dins Llibre de meravelles (1971)
escriure moltes èglogues, escriure un llibre d’èglogues,
i que fos el teu llibre i que hi visquesses tu,
secretament visquesses com l’aigua entre les canyes.
Jo no he fet la paròdia, com ara han dit, del gènere.
He pensat que el vivia i l’he volgut reviure,
i el voldria reviure per tal de viure encara.
Tinc l’amarga enyorança d’aquell temps de les èglogues
que vivíem els dos i després escrivia
com Déu em donà a entendre. He deixat de fer èglogues.
Sols escric el record d’aquell temps de les èglogues.
Ara en diuen: paròdia. Només això, paròdia?
I la necessitat que tenia d’escriure-les?
Tema de la setmana
Mots i fragments del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, cinquanta anys després d’haver estat publicat.