Definició
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
Les dunes poden ser produïdes per canvis en el vent o per variacions en la quantitat de sorra.
Etimologia
Del francès dune, i aquest, del neerlandès antic dûna o dûnen (actualment, duin), ‘petit turó de sorra, duna’, probablement del cèltic duno, ‘alçària’, ‘fortalesa, turó’, que també apareix al nom llatí de l’actual Lió, Lug(u)dunum, on hi hauria hagut un santuari en un turó consagrat al déu Lug de la mitologia celta.
Usos
El vent empeny onades de sorra
Vicenç Villatoro, «Carretera a Swakopmund», dins L’espai immens. Quaderns de Namíbia, amb Joan Barril (Badalona: Ara Llibres, 2008)
per damunt de la carretera entre les dunes.
Mentre passin els cotxes,
l’asfalt continuarà net.
Només hi quallarà la sorra
si no hi passa ningú.
Però no cal patir:
les dunes tenen més paciència
que nosaltres.He vist el perfil excitant d’una duna.
Rosada i fina
com el cos del gran amor que dorm de matinada.
Potser no he vist cap duna
sinó dona ajaguda al desert
conscient que no hi havia casa
prou gran per acollir-la.Ja sigui dona o duna he decidit pujar-hi
Joan Barril, L’espai immens. Quaderns de Namíbia (Barcelona: Ara Llibres, 2008), amb Vicenç Villatoro, pàg. 42
cresta amunt
no tant per conquerir-la sinó per veure-hi més enllà
i sentir-me més savi.
Dues passes avant i una endarrere
és el secret de l’eterna aventura
del fer i desfer, del bes i del rebuig,
de la passió i del llast,
del desig erm o fèrtil companyia.
Tema de la setmana
Manlleus amb etimologies curioses
Diguem muntanyar a les dunes de la platja.