El conill parla. —Molt alt i poderós senyor, aquest fill d’Adam que està assegut sota aquest arbre, és de nació catalana i nat en la Ciutat de Mallorques, i té per nom frare Anselm Turmeda; el qual és home molt savi en tota ciència i assenyaladament en astrologia. I és oficial en la duana de Tunis, pel gran i noble Maulè Bufret, rei i senyor entre els fills d’Adam, i és gran escuder del dit rei.
   —Conill —digué el rei—, com saps tu tan bé son nom i tot son estat?
   —Senyor —digué el conill—, per ço com jo i molts altres de mos parents havem estat llarg temps sos captius.

, Disputa de l’ase (1417) (Barcelona: Barcino, 1985)

Si fins i tot un poca-solta amb un coeficient mental de set anys s’havia adonat a primer cop d’ull que duia lentilles i que anava tenyida… Què no seria capaç de descobrir un duaner irlandès acostumat a enxampar terroristes de l’IRA?
   La Marina estava decididament pessimista. Lentament s’havia imbuït de l’escena que es representaria uns minuts més tard: un munt de policies de duanes —frustrats professionalment des que se’ls van acabar els terroristes— que es venjaven en les adolescents que es feien passar per les seves germanes.

Màgia d’una nit d’estiu (Barcelona: Edebé, 2009)