Llavors mumpare i mumare es posaren a ballar aquell vals i jo, voltada d’amigues del moment, m’allunyava de la tieta. Un altre dia qualsevol m’haurien molestat. Però aquell dia m’anaven bé, formaven una mena de murada al meu voltant, perfectament traspassable però empipadora per qui la volgués superar. Els pretendents —aquell dia en vaig tenir a betzef— havien de decantar dues o tres al·lotes per arribar a mi, i quan arribaven feien cara assedegada, com si haguessin travessat un desert i arribessin a un oasi a calmar la set.

Maria Antònia Oliver, Joana E. (Barcelona: Edicions 62, 1992)

[28 de juliol del 1907]  Tots aquests instituts tenen, naturalment, edificis propis, grans, la major part magnífics, voltats de patis i jardins, i llavò n’hi ha a betzef. No és com a Espanya, que per punt general només hi ha un institut de segona ensenyança per província; sols a qualcuna n’hi ha dos. A ciutats com a Barcelona només n’hi ha un. Més endavant veurem quants n’hi ha dins la província a on cau Halle.

Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [1908])