Basileu: I un cas de consciència em té ple de neguit;
     no haver-l’hi consultat, amic, creu-me que em reca.
     ¿Et sembla que una esposa peca
     si somnia un xicot que no és el marit?

Astròleg: Crec que cal fer un distinguo (i que sant Tomàs m’empari!)
     si es complau en el somni o és involuntari.

Joan Sales, En Tirant lo Blanc a Grècia (Barcelona: Club Editor, 1972)

El desemmascarament de la vilesa humana a través del ridícul és el desinfectant que l’escriptor satíric empra per millorar el món. El seu poder es confon, en aquest context, amb les pretensions del moralista. No és cap secret, i ell mateix ens n’avisa: «Us done píndoles amargues amb un bany de sucre». Però ací cal fer distinguos. Caldria veure, per exemple, si «el moralista és un home que té una experiència decepcionada dels altres homes», tal com deia el moralista de Sueca. Stanislaw Lec és, com qualsevol autor de sàtires, també un moralista.

Guillem Calaforra i Ewa Łukaszyk, «Un ganivet que ens remena per dins. Rescat o resurrecció de Stanislaw Jerzy Lec», introducció a Pensaments despentinats, d’S.J. Lec (València: Brosquil Edicions, 2003), pàg. 22