disbauxa f

Definició

Falta de moderació en el menjar, en el beure, en les diversions i els plaers; ús immoderat d’alguna cosa, excés.

La seva vida és una disbauxa contínua.

Quina disbauxa! Ha gastat més del que podia.

Etimologia

Pres de l’occità modern desbaucho i, aquest, del francès débauche, mateix significat, de débaucher, ‘apartar de la feina, del deure’, tret de ébaucher, ‘esboscassar’, de l’antic bauc (germànic balko), ‘tronc’.

Usos

  • He dit al meu cor, al meu pobre cor:
    —No t’avergonyeix la teva feblesa?
    La glòria, l’amor, la disbauxa, l’or,
    no sabran temptar la teva peresa?—

    Màrius Torres, «He dit al meu cor…» (1937)
  • Em recordo de tot, però no enyoro
    ni el passat fonedís ni el futur càlid.
    Sóc en l’instant, i no vull cloure els llavis
    encara que la por m’immobilitzi.
    Tota paraula és aigua. Tota pluja
    és la claror dissolta, esparsa, nua:
    un convit foll, amb disbauxa i enigmes.

    Miquel Martí i Pol, «Tota paraula és aigua», dins La pell del violí (Barcelona: Empúries, 1987)

Tema de la setmana

Etimologies curioses

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

robotmaremàgnum