dimontri m

Definició

Eufemisme per dimoni (col·loquial).

Dimontri de banquers, sempre ens acaben cobrant una comissió o altra.

També: dimontre

Etimologia

De dimoni, del llatí tardà daemonium, mateix significat, i aquest, del grec daimónion, ‘geni’, que donà demoni, amb di- influït per diable o per la fluctuació freqüent de-/di-.

Usos

  • Poseu Calle del Pino en castellà, perquè si es posa Pi les cartes van a un carrer que es diu Pi (d’algú que es deia Pi, com en Pi i Margall, però no era en Pi i Margall). Jo ja li vaig dir [a Pere Català Roca] que aprofités el viatge a l’Alguer per recollir la toponímia viva del terme municipal, però ell no s’hi acaba de veure amb cor i potser realment, vist la dificultat del dialecte alguerès i la falta de pràctica d’en Pere Català, la cosa no rutllaria. Anar a Alguer és un dimontri de problema, resulta en la pràctica un viatge inacabable ja que s’ha d’anar primer a Gènova. Val la pena d’aprofitar quan hi va algun conegut.

    Joan Sales, carta a Joan Coromines, 13.07.1956, dins Epistolari Joan Coromines & Joan Sales (Sant Pol de Mar: Fundació Pere Coromines, 2004), pàg. 130
  • Va voler que ens rebentéssim tots els diners de la grossa en un viatge, que segons ella seria instructiu i recreatiu. «Viatjar instrueix», insistia. Jo, què et diré, no entenc què dimontris podràs veure a París o a Roma o a Marsella que no ho puguis trobar quasi igual sense sortir de Barcelona.

    Joan Sales, Incerta glòria

Tema de la setmana

mots i passatges de Joan Sales amb motiu del seu centenari

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

vorejarfloridura