Definició
1 Divisió en dos, bifurcació.
2 Mètode de classificació en què les divisions i les subdivisions són binàries.
En el llenguatge corrent i per proximitat amb la idea d’oposició entre dues coses, sovint aquesta paraula es fa servir com a sinònim de disjuntiva, ‘alternativa entre dues possibilitats, una de les quals s’ha d’escollir necessàriament; dilema’.
Etimologia
Del grec dikhotomía [διχοτομία], ‘divisió en dues parts’, de díkha, ‘en dues parts’, i témno, ‘(jo) tallo’.
Usos
Vist a la solapa del darrer llibre de Jordi Cabré, El virus de la tristesa: «Jordi Cabré és escriptor i fa d’advocat». Aquesta dicotomia entre el que hom és i el que ha d’acabar fent em sembla un impagable retrat —per escarit— de la situació de la literatura a Catalunya.
Àlex Gutiérrez, «Cròniques (d’un consumidor cultural)» (Benzina, núm. 5, juliol 2006)Ara, a Les amnèsies de Déu (Empúries, 2005) trasllada l’acció a la Segona Guerra. Bezsonoff presenta la família rossellonesa dels Puig a la França ocupada, en el convuls règim col·laboracionista de Vichy. El lector xala amb la història de l’impagable mossèn Puig, un capellà rossellonès tan devot com incapaç de mantenir el vot de castedat, en un exemple clar de la dicotomia on/off que l’autor tragina al cognom.
Màrius Serra, «La xarada de Bezsonoff» (Avui, 25 de gener del 2006)
Tema de la setmana
Dobles i bifurcacions