Definició
Aquesta paraula té dos problemes: definir-la i escriure-la. Quan la vam enviar el 2006 a RodaMots, llavors s’escrivia déu n’hi do. El 2016 l’IEC va optar per afegir-hi uns guionets i normativament ara caldria escriure-la déu-n’hi-do (la definició fa: «Expressió emprada per a manifestar la conformació, la suficiència, etc.», però això no s’entén gaire). Alguns lingüistes, finalment, proposen aglutinar-la en deunidó, tot i que aquesta forma ara mateix no és normativa.
Per al significat i exemples, us remetem al déu n’hi do originari. La grafia, trieu vosaltres mateixos la que us faci més el pes!
Deunidó el fred que fa! Sembla que siguem a l’hivern.
Per ser uns aficionats, deunidó com se’n van sortir. Al final tothom va aplaudir de valent.
Etimologia
Aglutinació de l’expressió déu n’hi do.
Usos
En català, doncs, també hem adoptat els prefixos numerals grecs. No són tan transparents, perquè els nostres nombres deriven del llatí, però deunidó l’ús que en fem. Tenim pentagrames i pentàgons (de cinc línies i cinc costats) i els decasíl·labs són uns dels versos més utilitzats tradicionalment en la poesia catalana (de deu síl·labes).
Maria Rodríguez Mariné, «Res de quadrilogies!» (InfoMigjorn, 12 d’abril del 2012)Hi ha una pila de gent que ja ha ocupat el seu lloc per gaudir del darrer concert del cicle Música als Parcs. Apunto algunes dades: 9.000 espectadors enguany, 35 concerts programats (un de cancel·lat), 170 bandes presentades a les proves de selecció. Deunidó.
Bel Olid, «‘Gypsy jazz’ entre els desmais» (Ara, 2 de setembre del 2011)—El meu cosí Pau, de Banyoles, que passa uns dies a casa. En Bru.
Vicenç Pagès Jordà, La felicitat no és completa (Barcelona: Edicions 62, 2003)
—Hola.
—Hola. Molta marxa a Banyoles, eh?
—Deunidó, sí, no ens podem pas queixar.
Tema de la setmana
Aglutinacions
Sempre he tingut clara la significació última de l’expressió però no trobe en l’entrada l’explicació etimològica. És clar què vol dir “déu” però i el “do”? És del verb antic català “dar”? I què voldria dir en origen? “Déu ens done alguna cosa allí”? Algú m’ho pot aclarir?
Aquí potser hi trobaràs alguna pista…
http://rodamots.cat/escreix/mes-usos-i-exemples-de-deu-nhi-do-segons-lalcovermoll/
Sobre aquest terme, que dieu que fa de mal entendre (no s’entén gaire el significat associat, suposo): sempre m’ha cridat l’atenció que en alemany, per dir que hi ha una cosa més o menys permanent es fa servir “geben” (donar). “Es gibt einen Weg” (Hi ha un camí), però “Da sind Pflanzen” (Hi ha plantes); en aquest segon cas no són coses permanents, ja que les plantes hi són como podrien no ser-hi, a diferència d’un camí o una muntanya.
Inspirat en això i en el rerefons religiós o transcendent que les coses ens han estat donades, per Déu, l’expressió és diàfana: Déu ens en dóna, ens ho posa a disposició aquí. Déu-n’hi-do vindria a dir que ens dóna moltes, una quantitat generosa.
Bé; només volia compartir una reflexió que no sé si us serà gaire útil.
Jo no diria pas que “deunidó”, “déu-n’hi-do” o “Déu n’hi do” sigui mal d’entendre. Pot ser, això sí, una mica enrevessat d’explicar, però tothom que viu en català (almenys al Principat) ho ha sentit en tota mena de contextos i ‘usos i ha entès què volia dir qui ho deia: “Sorpresa, admiració o ponderació davant la qualitat o la quantitat d’una cosa o un fet –o simplement sorpresa o estranyesa.”
Déunidó com triga, l’Institut, a admetre aquesta variant gràfica!
Com s’ha espigat, aquesta noieta… Fa quatre dies era una nena. Deunidoret!
Deunidó, la feina que tindreu a desfer aquest manat de nusos.
Coincideixo, doncs, que l’expressió és diàfana, sempre referida a un ‘do de Déu’ a una cosa inesperada’.
Sobre aquesta paraula, no n’estic gens d’acord que s’aglutini, ja que no només ens mengem alguna lletra, sinó que també anul·lem: norma, forma i manera. En cas de continuar aquesta escabetxina, ens acabarem de carregar guionets, pronoms febles i el que calgui.
Benvolguda Núria,
Dius: “Sobre aquesta paraula, no N’estic gens d’acord que s’aglutini”.
Fas un bon ús de “gens”.
T’equivoques de pronom: si no estàs d’acord AMB o EN una cosa, el pronom amb què has de representar la cosa no és EN, sinó HI: “no HI estic gens d’acord”.
I si ja dius allò amb què no estàs d’acord (en aquest cas, “que s’aglutini”), no cal que diguis HI (ni tampoc EN), perquè fent-ho dupliques la informació, ho dius dues vegades, caus en el pleonasme (https://ja.cat/GDeRe), error que no és exclusiu del català i que no deixa de ser un error per molt que alguns especialistes hi vegin tan sols una mania de correctors puristes i llepafils.
El meu agraïment per col·laborar en la correcció dels meus errors (que no són pocs).
Gràcies,
“Sobre aquesta paraula, no estic gens d’acord que s’aglutini”.
Ara sí?
Amb aquesta expressió sempre tinc problemes per traduir-la al castellà. No trobo res que mostri l’expressivitat del deunidó. Ja sé que les traduccions tenen això, però amb aquesta estic ben encallada. Em podríeu ajudar? Gràcies.
Núria, no crec pas que siguis tu sola que tens problemes a traduir “deunudó”.
Diria que les llengües ja les tenen, aquestes coses: amb un mot, una determinada frase, tens la sensació d’haver-te expressar, però després no trobes la manera de fer-ho en una altra llengua. O almenys jo sento el mateix que expliques tu.
En algun cas, jo ho traduiria per Caramba, Vaya, vaya!, No está mal…
La llibertat és gran, però cal administrar-la amb prudència.
Aquí teniu algunes propostes de traducció del Diccionari català-castellà de l’Enciclopèdia (via Optimot):
déu-n’hi-do
adv
1 [força] bastante. Tens gana? —Home, déu-n’hi-do, ¿tienes hambre? —Hombre, bastante.
interj
2 [conformitat] algo es algo, menos es nada. T’han pagat bé? —Mil euros, déu-n’hi-do, ¿te han pagado bien? —Mil euros, algo es algo.
3 [importància] ¡ahí es nada!, ¡nada menos! Déu-n’hi-do, l’han fet president!, ¡ahí es nada, le han hecho presidente!
4 [indignació, sorpresa] ¡habrase visto!, ¡hay que ver! Déu-n’hi-do com parla aquell!, ¡hay que ver cómo habla! (o cómo habla ese, ¡habráse visto!)
5 [admiració] ¡no está mal!, ¡hay que ver! Déu-n’hi-do la casa que té!, ¡no está mal la casa que tiene!
6 que déu-n’hi-do [considerable] de aquí te espero, de no te menees (o de los de no te menees).