Definició
1 Que no té son, especialment a l’hora de dormir.
He passat la nit ben desvetllat.
Em vaig ficar al llit desvetllada i vaig trigar almenys dues hores a adormir-me.
2 (fig.) Eixerit, despert.
Quin fillet més desvetllat que tens! D’ençà que he arribat ja m’ha descordat cinc vegades les sabates.
També: desvetlat -ada
Etimologia
De desvetllar, ‘treure la son; perdre la son; estimular’, del prefix des- i el verb vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Usos
Oh, que cansat estic de la meva
Salvador Espriu, «Assaig de càntic en el temple», dins El caminant i el mur (1954)
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Tema de la setmana
Oh que cansats estem de tant d’Espriu!, dirien els germans a la congregació, arrufant el nas. Abans de riure’ns de la llei i de l’antiga saviesa i de totes les metàfores que es fan i es desfan, recordeu que en el CD doble Amb música ho escoltaries potser millor (Picap, 2013) trobareu 3 versions 3 de l’«Assaig de càntic en el temple»: Ovidi Montllor (1974), Marcel Casellas i la Principal de la Nit (2008) i Guillermina Motta (1967).