—T’he de defensar, criatura estimada —em deia—. Despertaràs sempre una immensa curiositat pertot arreu on vagis.
   Li agradava dir «immensa», i la paraula s’esquitllava en qualsevol frase impregnant-ho tot d’una desmesura que a vegades arribava a ser còmica.

Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo soc una dona (1970)

I en tu trio la meva desmesura.
Aquest era el senyal i la paraula,
salconduit viu per a la meva sang.
Entra, doncs, ja, hoste del meu desig.
En tu, per tu, sóc jo qui em posseeixo,
triomfant en la teva desmesura.

Maria Mercè Marçal, Desglaç (1997)