desésser m

Definició

Acció de deixar d’ésser; l’efecte.

«Qui pot pensar la dolor del desésser?», fa un vers d’Ausiàs March.

També es pot usar com a verb (només en infinitiu): cessar d’ésser, d’existir.

Etimologia

Compost del prefix privatiu des- i del verb substantiu ésser, del llatí vulgar ĕssĕre, substitut en la llengua oral del llatí clàssic ĕsse, mateix significat.

Usos

  • En català existeix una paraula densa i misteriosa, fins i tot en la forma, en la fonètica, i encara més en el sentit i en les implicacions que té. És la paraula desésser. Deixar de ser, cessar d’existir. Abandonar el ser: desésser. És això possible o solament abandonem, amb la mort, la consciència i el jo vinculats a un cos? Tal vegada l’acte de desésser no sigui absolut pel que fa a la matèria, que és en transformació contínua, però sí que ho és pel que fa a la persona. No tenim cap mena de constància del contrari.

    Miquel Pairolí, Octubre (Barcelona: Acontravent, 2010), pàg. 106
  • —Atlants, heu de desésser: la terra fins que us serva
    se n’ha d’entrar a estelles com a vaixell podrit;
    faça’s enllà o enfonse’s la humanitat superba;
    facen-s’hi monts i regnes, que el mar muda de llit.

    Jacint Verdaguer, L’Atlàntida (1877)

Tema de la setmana

Mots amb el prefix des-

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

desenfeinat -adabon samarità