Definició
Obrir (allò que era clos o tancat).
No va descloure els llavis.
Mantenia el puny sense descloure’l.
Descloure la mà.
Les roses ja s’han desclòs.
Etimologia
Usos
Serà potser només
en el darrer moment
en què tanquis
els ulls per sempreque et serà donat
conèixer aquest únic
secret per força
tan senzillcom quan
Montserrat Abelló, «Serà potser només», dins El fred íntim del silenci (València: Denes, 2008), pàg. 50
al bat del sol
es desclou
una flor.Vine al matí, quan les disfresses dormen
i el gran calze daurat s’obre per a tu
com suspès en el temps a mig descloure:
sentiràs l’únic cor que ara deleges,
la remor guaridora de les fulles.Com un auguri els pins es fan corones
Maria Àngels Anglada, «Epidauros», dins Columnes d’hores (1965-1990) (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 31
i trenes serpejants de vinya verge,
per lligar al teu record tota la vida
les pedres que acollien altes flames
de lliures mots —i encara en són enceses.
Tema de la setmana
Mots i passatges poètics. Avui fa 101 anys del naixement de Montserrat Abelló (Tarragona 1918-Barcelona 2014).
A Elna, les flors ESPELLEIXEN (del verb ESPELLIR).
Avui, a Palafrugell fa un dia cluc (-a). És a dir, que tenim un dia nuvolós, tèrbol, que no deixa veure el sol. Cluc (-a), també vol dir tancat, que no té obertures.