Definició
Deixar anar bruscament, descarregar, allò que hom porta dins.
Ell volia callar, però a la fi ha hagut de desbotar.
Feia dues hores que els núvols amenaçaven pluja; per fi han desbotat.
Usos
Senyor de les venjances, donau alè a mon càntic,
L’Atlàntida (1877), Cant primer, «L’incendi dels Pirineus»
i diré el colp terrible que, rebantent-la al fons,
féu desbotar als amples Mediterrà i Atlàntic
per desunir los mons!
Tema de la setmana
Verdaguer