Definició
Dit d’un mort encara no enterrat, exposat i preparat per a passar les hores prèvies a l’enterrament o incineració.
Li van dir que el seu pare estava greu, però quan va anar-hi ja estava de cos present; havia mort aquella matinada.
Una de les accepcions de cos és ‘cos mort, cadàver’: A les cinc ja era cos. Vetllar el cos. El cos fou sebollit al monestir de Poblet.
Usos
En escollir el pis on aniríeu
a viure, iniciant la vida junts,
més que la cuina, el menjador, el bany
o el lloc del llit i els exercicis propisd’un amor bel·licós, o bé gimnàstic,
consideraves, més que res, el lloc
adient per a estar de cos present,
discretament i decorosament,disposant el taüt d’una manera
que no faça patir els funeraris
maniobrant pel passadís, l’escala,sense que el mort, dins el taüt, es moga
Vicent Andrés Estellés, Lletres de canvi IV (1969)
perdent aquell posat habitual,
després d’amortallar-lo amb certa cura.Mentre ho escric revisc un moment concret. Jo tenia uns deu anys, em van fer anar a buscar alguna cosa al canterano i vaig anar-hi decidit però també amb respecte perquè ben a prop, a l’alcova, hi havia l’àvia de cos present sobre un túmul funerari i enmig de quatre ciris encesos. De sobte les fustes del túmul van fer un cruixit sec i vaig sortir esperitat.
Ramon Solsona, El carrer de la xocolata (Barcelona: Proa, 2025), pàg. 34
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la mort