Definició
Persona que freqüenta el cafè i hi passa llargues estones. També es pot dir cul de taverna.
El teu fill no farà res de bo: és un cul de cafè.
Etimologia de cafè
De l’italià caffè o el francès café, manlleu del turc kahvé, mateix significat, pres, al seu torn, de l’àrab qáhwa, aplicat alhora al cafè i als vins.
Usos
Són molts els meus amics que manifesten en converses particulars el seu entusiasme per Bernard Shaw, i, entre aquests amics meus, no hi compto els que fan literatura o els especialitzats en coses de lletres, sinó que em refereixo a homes del carrer, de despatx o de clínica, pares de família o culs de cafè, gent normal i corrent que li agrada de llegir i d’anar a comèdia per reposar del propi i especial treball.
Josep M. de Sagarra, «L’hora de Bernard Shaw», La Publicitat, 25.10.1925, reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 491El millor de tots ells era Plató Peig, un bohemi ple de crostes i il·lusions. Tenia un talent natural, però la mandra, el goig de veure passar la vida fent de cul de cafè, el van acabar enfonsant. Un dia va dir a un periodista madrileny que li demanava explicacions per unes sabates que portava foradades pertot arreu: «Miri si tinc talent que he de portar-les foradades perquè em pugui sortir per algun lloc». Va ser el nostre bohemi més prototípic i ben travat.
Just Cortès a Viatge involuntari a la Catalunya impossible. Tres periodistes oblidats i l’espectre d’Eugeni Xammar, de Quim Torra (Barcelona: Proa, 2010)
Tema de la setmana
Una locució, DIEC en mà, és un ‘grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot’. N’hi ha de diverses menes (adverbials, verbals…), però aquesta setmana veurem una sèrie de locucions nominals (és a dir, que tenen el valor d’un nom) enllaçades amb la preposició de. Evidentment, un cul és una cosa, un cafè una altra, i un cul de cafè una tercera amb significat diferent de les dues anteriors.
A València, a estes persones que passen el dia al bar els diem “mosquits de tenda”.
Curiosament, coincideixo amb el comentari del senyor Emili Martínez en recordar una altra definició amb el mot “mosquit”. Concretament em refereixo a les persones molt bevedores de vi. A la comarca del Bages els deien “mosquits d’aixeta”. Malauradament, això ara no ho diu ningú…
El Diccionari català valencià balear recull aquesta accepció de mosquit en sentit figurat:
5. fig. Persona molt bevedora de vi; cast. mosquito. Se’n diu mosquit vinater, mosquit de celler o de tenda, o simplement mosquit. Lo qui adobarà lo vi, és menester sia bon mosquit y que se entenga bé de vins, Montalegre, a. 1718 (Aguiló Dicc.).