Toc toc!, fa en la seua porta.
   Li obre Salima, i ell se li tira als braços tot rebentat de la correguda.
   —Tanca, tanca!
   —Qui ve?
   —Les bruixes!
   —Tu somies!
   Salima mirà el caminet que mena a les hortes, a la claror de la lluna, i no hi va veure ànima vivent. Però així i tot tancà la porta.

Enric Valor, «L’envejós d’Alcalà», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Vam plantar les tendes en un prat que ens va deixar l’ajuntament. A la vora hi havia un rierol. El soroll d’aigua em va fer venir ganes de fer pipí. Quan em vaig allunyar per fer-ne, la Tina va fer una correguda i se’m va posar al costat.
   —Anem-hi juntes.
   Que divertit! Potser sí que es pensava que m’abaixaria les calces davant d’ella.

Gemma Lienas, Bitllet d’anada i tornada (Barcelona: Empúries, 1999)