Definició
Acció de contendre o lluitar; disputa, baralla, altercació.
La contesa per l’herència de la tia Fina durà dos anys.
Etimologia
Del llatí contensa, femení del participi contensus, de contendere, ‘esforçar-se, lluitar’. Més mots de la mateixa família són contenció, contendent, atendre i estendre.
Usos
Les batalles tenen nom. L’explorador intueix que no pot evitar que els papers siguin autèntics. Amb tot, hereu en controvèrsia, se sent lliure en edificar els seus poemes. Cal considerar que la contesa del deler i la realitat eixampla el camp dels remeis; bé que fereix, no mata sempre.
Joan Brossa, «A trenc d’alba», pròleg al llibre Foc cec de Pere Gimferrer (Barcelona: Edicions 62, 1973)Em va dir que en una guerra com la nostra era tan important batre’s davant una pissarra com darrere una metralladora i que allò que calia en una contesa provocada pel feixisme internacional era una resposta contundent, i que si l’enemic no entenia cap altra dialèctica que la de les armes, hom li havia de respondre amb les armes.
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 393
Tema de la setmana
Baralladissos de mena com som, sempre ens anirà bé ampliar una mica el repertori relacionat amb les bregues.
On han quedat la bonesa i l’entesa que pregonàveu la setmana passada? O ho fèieu només perquè era Setmana Santa?