Definició
Es diu replicant a un que vol relacionar coses que no tenen res a veure l’una amb l’altra; no tenir les idees clares.
No confonguis el cul amb les témpores: una cosa és parlar bé i una altra cosa ben diferent és fer un discurs enfarfegat de tòpics.
També: Què té a veure el cul amb les témpores?, confondre el cul amb les quatre témpores
Etimologia de témpores
Del llatí tempŏra, ‘els temps, les estacions’, plural de tempus, ‘temps’.
Usos
No puc més. M’encanta el futbol, visc pel Barça, devoro la premsa esportiva i m’excito amb el Punto pelota, però, arribat a aquest punt, estic saturat dels premis individuals als futbolistes. No puc més. Estem confonent el cul amb les témpores. La sobredimensió mediàtica per les Pilotes d’Or, les Botes d’Or, els rècords de gols, els pitxitxis i els Zamores ha acabat per embafar-nos.
Xavier Bosch, «La maleïda dèria dels títols individuals» (Ara, 6 de desembre del 2012)José Conde, president de l’Associació de Militars Espanyols, titlla Zapatero de «provocador» per nomenar una catalana després de la crema de fotos del rei. Això és confondre el cul amb les témpores. El que fa més por és que adverteixi que una catalana no és la persona més adequada «pel que pugui passar» quan el Tribunal Constitucional resolgui el recurs contra l’Estatut. Més enllà de l’estirabot, tampoc no els agrada una dona perquè no coneix la carrera militar ni que estigui embarassada perquè, segons ells, un ministre ha d’estar rendint sempre al cent per cent.
«Dona, catalana i embarassada», editorial de l’Avui, 14 d’abril del 2008
Tema de la setmana
Paraules i expressions amb ‘cul’
Aquesta és la traducció literal d’una dita castellana que els catalans entenem poc perquè pràcticament no emprem la paraula “témpores”. L’expressió catalana és molt més ordinària i jo l’he sentida sovint als homes del meu poble quan s’enfaden:
Això és confondre els collons amb els rosaris.
Joan Coromines no hi va estalviar digressions:
SASTRE VII,715b14-24: Deriv.: +Sastràs, no augmentatiu sinó despectiu en els dos vessants dels Pir. Or.: conten a La Menera que un sastre cobejós tractà amb un home negre, que aparegué amb un sac de faves, i aquest li digué que l’hi donava i encara el portaria a coll si es ficava ell mateix en el sac, com ho féu, per gran camí; però, de cop, sentint el diàleg: “ –On vas / Satanàs / tu i el cabàs? / –Porto el sastràs”, exclamà: “–Valga’m les témpores de Sant Tomàs! –Bé et valdran… si fetes les has. –Fot-em les faves al cul i toca’m el nas!”; i amb un esforç aconseguí saltar, i encara corre (1960).
TEMPS VIII,392b23-35: Témpores: “les quatre témpores” 1480 (DAg.), ll. tempŏra pl. de tempus, dit dels períodes anyals, en aplicació eclesiàstica; sovint popularitzat o deformat pel poble: tempres 1406, DAg.; d’on l’exercici religiós, i dites populars molt repetides; a Serrallonga de Vallespir la història és que el Maligne havia donat entenent a un sastre que el portaria a coll, dins d’un sac, i quan el cridà un altre i el babau va oir “On vas Satanàs? –Porto el sastràs. –Valga’m les [‘templəs] de Sant Tomàs! –Bé te valran si fetes les has!” tingué força d’arrencar a córrer amb un “besa’me el cul i posa-hi el nas” (1959). Qui sap si ve d’això la dita “què té que fer el cul amb les quatre témpores?” [1915, i ja en Belv.].