Definició
En sentit figurat, guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol.
Sol usar-se en sentit irònic o bé despectiu.
Aquí tens els teus diners: ja te’ls pots ben confitar.
Si no em vols deixar la bicicleta, ja te la pots confitar.
Volia vendre aquest saldo de cotxe però me l’he hagut de confitar.
Etimologia
De confit, del llatí confectus, participi de conficere, ‘fer del tot, compondre, elaborar’, derivat de facere, ‘fer’.
Usos
—T’agrairia més una copa de conyac.
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2012 [1956]), pàg. 179
Els de la república del biberon m’havien deixat una ampolla de canya, que segons ells, el doctor inclòs, és el millor remei contra les angines. Se n’ha servit una tassa quasi plena —la meva tassa d’alumini— i ha posat els peus damunt la taula tot estirant-se i badallant.
—Tu i jo hauríem de parlar, Lluís; i no pas de les teves fulanes, que no m’interessen. Te les pots confitar. Et diré amb tota franquesa que és un aspecte de la vida que ja no em fa fred ni calor; al capdavall, per poc que un ho rumiï, quan un home i una dona es besen no aconsegueixen més que unir els seus tubs digestius per l’extrem superior.
—¿És filosofia, això?
—Sí, però molt barata; a l’abast de totes les intel·ligències, com és ara la teva.
Tema de la setmana
Incerta glòria, de Joan Sales: l’any passat es va publicar en anglès (traducció de Peter Bush) i enguany en alemany (traducció de Kirsten Brandt)