La terra, d’un color intensament ocre, sense un bri d’herba, eixarreïda i desolada, s’organitzava en estructures de malson, en àrides comes erosionades per la pluja i el vent. La ruta era, però, segura mentre evités curosament les poblacions. Deixà enrere Calaceit i Alcanyís, i prop de la Codonyeda, vers el sud, es desvià a l’esquerra. Era un paisatge hòrrid. Trobà una ermita solitària, amb un gran pati emporxat, dedicada al culte de la verge de Montserrate, i allà menjà un crostó de pa. Continuà sempre devers el sud.

, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960])

De més a més cal advertir que és inexacte que les comes dels Pirineus siguin muntanyes altes: la coma no és precisament la muntanya, l’elevació del terreny com a tal elevació, sinó un paratge planer, sense pendent o amb pendent suau, sense rocam ni altres accidents abruptes, i per tant és un concepte totalment diferent del de ‘muntanya’, que inclou tota mena d’irregularitats, si bé les comes formen part de la muntanya, com és natural en un territori tan espessament montuós com és el dels Pirineus; del significat de ‘valleta’, que és el primitiu de coma, per la idea de fertilitat que sol acompanyar a la de ‘valleta’ es pot haver passat fàcilment al significat de ‘paratge fèrtil de pastura en la part alta de la muntanya’.

entrada COMA