Definició
1 Tocar, encertar, amb una certa força.
La pedra el colpí al front.
(fig.) La ira divina ha colpit l’assassí.
2 Afectar d’una impressió forta, sobtada.
La notícia ens va colpir d’espant.
Els seus arguments colpiren el tribunal.
Etimologia
Probablement de l’italià colpire, mateix significat, de la família de colp o cop, del llatí vulgar colupus, llatí colaphus, ‘cop de puny’, i aquest, del grec kólaphos, ‘bufetada’.
Usos
La certitud que la guerra és perduda, que Catalunya cau novament, m’oprimeix el pit, però em fa veure amb major claredat la tragèdia històrica del poble català. La meva generació, que ha viscut sota el signe cabdal del catalanisme renaixent, és cruelment colpida per aquesta immensa decepció que li ha estat reservada. Ens havíem il·lusionat massa. Crèiem massa en la força pròpia i en el respecte aliè. Havíem acceptat totes les declamacions líriques i totes les declaracions d’amor. Davant qualsevol paraula castellana afalagadora ens sentíem commoguts i agermanats. (Ens cal confessar que els catalans som ingenus, molt més ingenus que els castellans). A cada ressonant discurs parlamentari dels nostres dirigents, a cada gran míting i a cada victòria electoral, ens crèiem prop de la realització del nostre programa. Posàvem el desig en el lloc de la realitat i vivíem, políticament, en un món imaginari.
Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (1939)
Tema de la setmana
Mots i passatges d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili.