Definició
Col d’una raça cultivada, molt propera del bròquil, d’inflorescència extraordinàriament desenvolupada que es menja quan encara és poncella i presenta una massa carnosa gairebé sempre blanca (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora).
De primer ens van servir coliflor al forn amb beixamel.
La coliflor es va introduir a Europa a la fi del s. XVI des del Mediterrani oriental.
També: colflor, colflori, floricol (anteriorment, escrit col-i-flor).
Etimologia
Adaptació de l’alt italià caolifior (italià cavolfiore), mateix significat, derivat del llatí científic cauliflora, ‘que floreix en el tronxo’.
Usos
[19 X 1919] Per altra part, a mesura que anava avançant la tarda, l’aire de l’habitació s’anava saturant de la fortor de la coliflor o de les cols que s’anaven bullint sobre un fogó o altre. Eren unes emanacions que la fredor de l’aire transmetia amb una terrible intensitat. Era una olor penetrant que arribava a impregnar totes les coses, les coses més impensades: en un moment determinat semblava com si en tinguéssiu el cervell saturat.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)Havia preparat una mica de verdura. Li agradava l’olor de la coliflor que s’estenia pel pis, com quan era petita. Li produïa una sensació de confort, sobretot si per la finestra veia com la neu prosseguia el seu plor silenciós sobre els carrers adormits. Plaers compensatoris.
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005)
Tema de la setmana
Mots compostos enllaçats amb la conjunció i
A casa nostra sempre hem dit rebordonit.
A Eivissa en diem pinya de col.