La veritat és que jo sóc la primera a deformar la meva imatge. Tu saps que, després de llegir un llibre o de veure una pel·lícula, tardo a deslliurar-me’n, que puc estar dies oprimida per un camp de concentració o donant voltes a una història mal resolta. Doncs bé, avui tinc el dia romà. M’he passat la tarda entre déus i no puc evitar sentir-me romana de cap a peus. Em veig com si portés els cabells partits per una fina clenxa i cargolats en trenes a la nuca. M’he perfumat amb olis i pomades i escric amb càlam sobre un rotlle de papir.

Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pàg. 101

O de la mare quan els matins de diumenge em pentinava amb colònia, passant-me la pinta des de la coroneta fins al front per a fer-me després una clenxa perfecta partint els cabells i rectificant amb la punta d’un dit mullada amb saliva algun cabell que s’hagués quedat solt sobre el front, i em posava una camisa blanca ben planxada amb el coll emmidonat, calcetins blancs i sabates llustrades abans d’enviar-me a missa d’onze amb els germans perquè ella, devota i matinera, ja havia tornat de la missa de vuit.

Joan F. Mira, El tramvia groc (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 170