Definició
A algú, una cosa: caure-li malament, disgustar-lo; desplaure, ofendre (algú).
A mi em va caure tort des del primer moment, ja us ho vaig dir.
Tot el que li diràs li cau tort; ell no suporta que ningú li faci cap observació.
Usos
—Tenia enemics, el seu marit?
Carme Riera, Venjaré la teva mort (Barcelona: Edicions 62, 2018)
—No ho sé; pel seu caràcter, potser. Últimament s’enfadava molt. Tot li queia tort i estava molt disgustat amb la Montsina, per culpa del nòvio, que detestava, i això que ens l’havia presentat ell. L’havia conegut perquè treballava també en negocis d’importació i exportació. Quan va començar a sortir amb la Montsina va passar de ser un bon noi, que portava per casa, a convertir-se en un indesitjable. Ara no el podia veure ni en pintura.S’hagués pogut avançar més sense el radicalisme absurd. La primera passa cap a la normalització és el bilingüisme passiu, o com en vulguin dir. Si dos interlocutors parlen i s’entenen en català i castellà, de forma natural el que ho fa en castellà tendirà a fer-ho en català. Això, que hauria estat la solució, va caure tort a molta gent. D’una banda els castellanistes, que veien que això era una forma efectiva de fer penetrar el català sense cap ni una possibilitat de les famoses «imposicions». I d’altra banda els catalanistes del tot o res, que, és clar, això del bilingüisme passiu… res de bilingüisme!
Aina Moll entrevistada per Miquel Payeras (El Temps, 1 d’octubre del 2002)
Tema de la setmana
Frases fetes amb ‘caure’
En llegir el vostre mot d’avui no he pogut, ni volgut, evitar pensar en el meu “em pega tort”, “pegar tort” del meu català saforenc, d’Oliva.
I, després, de ser que estic positiu, he recordat que les coses –la roba, el pentinat…– també, “cauen bé”, o “paren bé”.
Sembla que en valencià dieu pegar tort en lloc de caure tort (expressió que s’usa sobretot a les Illes):
pegar (o caure) tort (a algú, un fet) loc. verb. Causar-li un disgust. Li ha pegat tort el teu comportament. (DNV)
pegar tort Contrariar, desagradar, desplaure. Mira, jo li diré tota la veritat, i si li pega tort, que li pegue. (El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig)
Jo en dic “caure gros”… No sé si està tipificada aquesta expressió.