Definició
Ganes de casar-se.
Quina casera, la dels meus pares! Van festejar un any encara no i es van casar quan ma mare no havia fet els vint i mon pare en tenia vint-i-dos.
«Jo em volia fer beata | i mu mare no ho volgué | perquè en venir el gener, | la fadrina prompte té | la casera que la mata» (cançó popular mallorquina).
Etimologia
De casar, de casa, per la idea de ‘dur la núvia a casa’ o de ‘fundar una casa’, per influx probablement de l’aragonès o del castellà.
Usos
I per què m’havia de casar? Això de casar-se és raríssim: no únicament són molts els que es casen com si hi guanyessin alguna cosa, sinó que fins i tot ho fan els que no tenen casera.
Baltasar Porcel, El cor del senglar (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 39La tia Tuies Escofet plorava. No li era gens difícil plorar, però ara tenia bones raons per fer-ho. En Janet li va passar la mà pels cabells i els hi esbullà una mica. La boniquesa dels cabells era l’única qualitat vistent que tenia la Tuies, i unes mans feineres, i hauria fet una bona muller per al viudo de la seva germana, si mestre Oliver hagués tingut casera. Però no en tenia.
Maria Aurèlia Capmany, El malefici de la reina d’Hongria (Barcelona: Barcanova, 2018 [1982])
—No ploris, tia Tuies, que no m’ajudes gens amb els teus plors. Què vols que et porti, d’enllà de la mar?
Tema de la setmana
La setmana passada teníem juguera i aquesta tenim ganes de fer unes altres coses.
Prèmit a la paraula més graciosa
(via Twitter https://twitter.com/pauetvidal/status/1703674865339752810)
Ara se m’ha acudit mirar el diccionari i veig que la definició de casera que donen tant el DIEC com el diccionari de l’Enciclopèdia és “Desig immoderat de casar-se”. D’on ve aquest “desig immoderat”? No és una definició una mica arrilada, com diria en Pla?
Aquesta definició que esmentes (“desig immoderat de casar-se”) és la que hi ha al diccionari de Pompeu Fabra (1932). Sembla que el DIEC i el GDLC d’Enciclopèdia l’han reproduïda sense pensar-s’hi gaire. Tots els noms amb -era que indiquen “ganes de” que recull el DIEC són definits precisament així: “Ganes de…” + el que sigui (badallar, cantar, gratar-se, etc.). En cap cas se’ns diu si aquestes ganes són moderades o immoderades. L’única excepció és casera. L’Alcover-Moll (DCVB) sí que diu simplement: “Ganes de casar-se”.
Pel que fa a arrilat -ada, vegeu aquest mot aquí:
https://rodamots.cat/arrilat-ada/