Sabia que havies estat a Girona per la carta d’en Màrius; em sap molt de greu que la teva estada a la ciutat de la teva infantesa s’hagi vist amargada pels odis que hi has trobat i t’acompanyo en el sentiment per la desaparició de les campanes: es veu que les han foses per a la indústria de guerra. A Xàtiva les veuries encara en el seu lloc, si bé no toquen; només toquen les de la col·legiata, un meravellós carilló que esfulla les hores a poc a poc i que també sap tocar la Internacional. ¡Qui l’hi havia de dir al papa Borja, fundador, segons sembla, d’aquesta col·legiata!

Joan Sales, carta a Mercè Figueres, 21.03.1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007)

La peça s’escalfava amb una gran estufa de ferro; hi havia una pèndola espatllada, de les més grans i boniques que he vist mai, i fou naturalment en Picó qui reeixí a posar-la de nou en marxa després de passar-s’hi tot un dematí patollant amb tornavisos i alicates. Feia alegria sentir-li tocar els quarts i les hores amb aquelles notes com de carilló; ens semblava com si una mica de la vida del temps de pau hagués estat restablerta. Prop de l’estufa i sentint el tic-tac de la pèndola és on la comandanta feia jerseis hores i hores, asseguda en un balancí de Viena que devia haver estat en altre temps el de la majordoma.

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2012 [1956])