Definició
1 Propòsit vingut a algú sobtosament, sense motivació aparent.
Tenir capritxos. Venir a algú un capritx.
2 Amor sobtat i passatger.
Tenir un capritx per algú. Inspirar un capritx a algú.
Etimologia
[1696], que alguns canvien en caprici [c. 1920]; de l’italià capriccio, antigament ‘horripilació, pell de gallina, esgarrifança de fred’, després ‘idea nova i estranya en una obra d’art’, ‘taca d’antull o desig, capritxada’ i, aquest, de l’antic caporiccio, contracció de capo ‘cap’ amb l’adjectiu riccio (del mateix origen i significat que el nostre eriçat i ariç). Derivat: capritxós, -osa [1839] (Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana).
Usos
—Si has d’emprar aquest to no vull continuar.
Maria Lluïsa Latorre, Els peons de l’assassí (Vic: Emboscall, 2006)
—Ah! La senyora no vol continuar! Mentre jo pagui tot el que hi ha en aquesta casa i els teus capritxos es farà el que jo digui! No cal que et mostris tan ofesa, quan t’has comportat com una puta!
—Que n’ets, de poca cosa, fa temps que ni em mires i ara aquesta escena?
—No ho negues?
—No entens res.A més a més, per algun estrany motiu els dos conversadors o bé no els importa gens ni mica que els sentim rondinar a tort i a dret de la llengua que fem servir o bé es pensen que no els entenem. És una tendència natural que té la gent quan és fora del seu domini lingüístic. Es dediquen a malparlar de tothom que hi ha al voltant seu perquè donen per fet que no els ha d’entendre ningú. Fins que un d’ell exclama: «Pero, mira, ¡si es que hasta el niño lo habla!». Com si aquest capritx de fer servir un codi que a ells no els agrada fos una perversió adulta.
Najat El Hachmi, «Fins i tot els nens el parlen» (El Periódico de Catalunya, 14 d’agost del 2010)
Tema de la setmana
Capritxos etimològics amb l’ajuda del Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines (Ara Llibres, 2016)