Definició
Col·loquialment, esquitxos de saliva que solen llançar els qui parlen molt de pressa o amb excitació.
S’usa sobretot en la frase feta tirar capellans.
És prou molest parlar amb algú que tira capellans.
Etimologia
Usos
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018)
Aquells petits esquitxos de saliva que els homes més impetuosos llancen a l’aire mentre enraonen s’anomenen ‘capellans’. Sempre són involuntaris. Si el llançador de capellans els tira a consciència, llavors el nom exacte és ‘escopinada’. […] Per què s’anomena ‘capellans’ a aquells petits esquitxos salivosos? Perquè, durant la missa, els predicadors proferien l’homilia des de la trona, que quedava situada sobre els bancs dels feligresos. Com que s’excitaven i s’indignaven amb un ardor creixent, aixecaven la veu, s’esgargamellaven, xisclaven i udolaven —combatre el Maligne exigeix grans treballs—, tots ells acostumaven a deixar caure esquitxos de saliva sobre els assistents, que els escoltaven pacients i una mica molls.
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui ens el va proposar Lluís Emili Bou Gibert, de Barcelona, que diu «em sembla que la paraula l’entén gairebé tothom, però sospito que està en retrocés quant a l’ús i és una llàstima». Justament un dels propòsits de Rodamots és fer reviscolar paraules i expressions que de vegades tenim una mica oblidades. Per cert, que el llibre que citem avui, Control de plagues, era un dels que podíeu triar de regal a canvi dels vostres donatius en l’arreplec que fem aquests dies.
Petxitxos a Palafrugell que també malformem les “escopinades” per escopinyades…
La paraula d’avui m’ha fet pensar en altres paraules com guàrdia civils (un tipus d’arengades) o bisbe (un embotit semblant al bull) que són, en pricipi, una cosa diferent de la que volen dir.
N’hi deu haver més com aquestes…
En llegir l’anterior aportació a mi m’ha vingut al cap l’Alcover-Moll: “Fer un bisbe: dir la mateixa cosa dues persones al mateix temps sense acord previ”.