Definició
Es diu de qui triga molt a fer les coses, amb circumloquis, excuses, dubtes, etc.
Que n’ets, de cançoner!; encara no has començat a fer els deures.
També: gansoner -a (segurament per contaminació de ganso); romancer -a
Etimologia
De cançó, del llatí cantio, -onis, mateix significat.
Usos
T’espero i sé que vindràs.
Joana Raspall, «L’espera», dins Llum i gira-sols (Barcelona: Columna, 1994)
Se’m fa l’hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
Tema de la setmana
«Per als amics i amigues, | no triarem paraules | entre les més boniques | que al món s’han inventat?»: sí que les triarem, i tant: per molts anys Joana Raspall que avui en fas 100! I moltes gràcies per totes les paraules boniques que ens has regalat.