Definició
Que té el nas curt i aplanat.
Un gos camús.
Etimologia
D’origen incert, possiblement relacionat amb el llatí camur, ‘corbat, cargolat’, en contacte, al seu torn, amb el cèltic cambos, mateix significat.
Usos
Com que s’ha interromput la jugada, van acudint els jugadors, tafaners, a voltar-nos.
«Què ha de fer l’obrer… parat? Montecarlo, a la plaça de les Glòries Catalanes» (L’Opinió, 14 de juny del 1933), reproduït a La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 163
—Això, això! —crida un—. Poseu-ho al diari que així s’avicia la gent i se l’estafa!
—Què t’emboliques, tu, ara? —li crida un altre—. Aquí som tots obrers sense treball que venim a jugar-nos deu o vint cèntims per a passar la tarda.
—Per això ens deixa estar la policia, sabeu? A la policia el que li convé és això: que estiguem distrets. Si en lloc de jugar ens juntéssim per a parlar mal del Govern, ja veuríeu com vindria a escampar-nos!
El cacauer camús i rubicund també hi diu la seva, mentre s’embutxaca un grapat de monedes:
—Tireu, tireu fotos! Que es vegi bé la misèria d’Espanya!
Tema de la setmana
Mots trets d’articles d’Irene Polo (Barcelona 1909-Buenos Aires 1942). Avui fa cent anys del seu naixement.